QUAN LA VISTA ES CANSA ABANS QUE TU
Vuit, deu, dotze hores. Llegir temari, fer esquemes, pantalla, tests. Dia rere dia, mes rere mes.
Preparar una oposició és un dels usos més intensius de la vista que hi ha. I mantenir l’enfocament de prop tantes hores seguides suposa un esforç visual important.
Si a mitja tarda les lletres es tornen borroses, et fa mal el cap o has de rellegir el mateix paràgraf tres vegades, no és que et falti voluntat. És que el teu sistema visual porta hores treballant sense descans.
Què passa dins l’ull quan estudies
Per veure-hi nítid de prop, l’ull fa un esforç constant per mantenir el cristal·lí enfocat. És un esforç petit, però sostingut.
Quan aquest esforç dura hores, el sistema es fatiga. Apareix el que anomenem astenopia, o vista cansada per esforç, que comporta:
- Visió borrosa quan aixeques el cap del llibre i mires de lluny
- Mal de cap, sobretot al final del dia
- Coïssor, ulls vermells o sensació de sequedat
- Pesadesa a les parpelles i dificultat per concentrar-te
- Necessitat d’acostar-te cada cop més al text
A això cal sumar-hi un fet poc conegut: davant d’una pantalla tendim a reduir la freqüència i la qualitat del parpelleig, cosa que redueix la lubricació natural de l’ull i afavoreix la sequedat.
I atenció, perquè una part d’aquests símptomes té una causa senzilla: una graduació petita sense corregir, una hipermetropia o un astigmatisme lleu.
Qui té hipermetropia fa un esforç d’enfocament constant, encara que de lluny hi vegi perfectament. Molts d’opositors estan convençuts que hi veuen bé, i el problema és precisament aquest.
Les lents de suport a l’acomodació
Aquí és on entren les lents tipus relax, també anomenades de suport acomodatiu o antifatiga.
Són lents que a simple vista semblen normals. La major part de la lent té la teva graduació de lluny (o cap, si és que no en tens), i a la zona inferior hi ha un petit augment de potència, molt suau, que en diem una addició baixa.
Redueix la demanda d’acomodació necessària per enfocar de prop. L’ull enfoca amb menys esforç i, per tant, es cansa més tard.
Les potències que es fan servir són petites. No és una lent de lectura per la presbícia. És un cop de mà.
Llavors, és un progressiu?
Tècnicament és un disseny emparentat amb el progressiu: una lent amb una zona superior i una addició a baix, però molt més suau i amb una transició molt més àmplia, pensada perquè t’hi acostumis de seguida.
Però no és cert que dur-les faci que necessitis progressius abans.
La presbícia arriba als 40-45 anys perquè el cristal·lí va perdent elasticitat amb l’edat, i això passa igual amb ulleres, sense ulleres i amb qualsevol tipus de lent.
Per a qui van bé i per a qui no
Aquestes lents ajuden sobretot si:
- Passes moltes hores seguides de prop, entre llibres i pantalla
- Tens símptomes de fatiga que apareixen a mesura que avança el dia
- Encara enfoques bé de prop, però mantenir aquest esforç durant hores et cansa
No són la solució per a tothom, cadascú és un món i per això la revisió va primer i la lent va després.
I per ser clars, són una ajuda real per a la comoditat, no una cura miraculosa, i no faran que puguis estudiar catorze hores sense notar-ho.
El que pots fer avui mateix, sense ulleres
Una pauta fàcil de recordar és la regla 20-20-20. Cada 20 minuts, mira una cosa allunyada (a uns 6 metres) durant 20 segons. És el descans més recomanat i el que més costa recordar. Pots posar una alarma al mòbil.
Parpelleja a consciència. Sobretot davant la pantalla. Si notes els ulls secs també hi ha solucions senzilles com les llàgrimes artificials.
Distància i alçada. El llibre a uns 40 cm. La pantalla una mica per davall de l’alçada dels ulls i a la distància d’un braç estirat.
Llum. Llum general a l’habitació més llum de suport, mai el flexo tot sol dins la fosca. El contrast entre pantalla brillant i habitació fosca cansa molt.
Surt. Encara que sigui mitja hora. Mirar de lluny relaxa el sistema d’enfocament, i el cap també ho agraeix.
I recorda: descansar d’estudiar no vol dir aixecar-se i mirar el mòbil, cal descansar la visió de prop.
Abans de posar-te a estudiar altra vegada
Si estàs en període d’oposicions i notes que la vista et limita les hores que pots rendir, val la pena una revisió.
A la revisió no ens quedam només amb quantes diòptries tens. Miram com enfoques, com treballen els dos ulls junts i com respon el teu sistema visual a l’esforç sostingut.
A partir d’aquí et diem si el que necessites és una graduació, unes lents de suport acomodatiu, canviar hàbits o una combinació de les tres coses.
L’oposició ja és prou feixuga. Que la vista no sigui el que et faci parar.
